FAQs
El Consorci d’Aigües anomena aigua regenerada a aquella aigua residual depurada que ha passat per un tractament addicional, anomenat de regeneració, del qual se’n deriva una aigua apta per a cobrir usos no potables.
Mentre que l’aigua purificada és aquella que ha passat per un tractament intens i avançat que permet la seva utilització per a usos potables.
Mentre que l’aigua purificada és aquella que ha passat per un tractament intens i avançat que permet la seva utilització per a usos potables.
La purificació de l’aigua produïda per les estacions depuradores d’aigües residuals significa la restauració de la seva qualitat original a l’inici del cicle hidrològic i requereix de l’addició d’un tractament avançat amb el qual eliminar les impureses que encara conté.
Amb l’avenç del canvi climàtic, aquesta pràctica permetrà obtenir més recursos hídrics en la línia de costa, evitant que una valuosa aigua dolça es perdi per l’abocament al mar. El destí de l’aigua purificada pot ser la recàrrega d’aqüífers, mantenint el bon estat d’aquests dipòsits d’aigua naturals.
Amb l’avenç del canvi climàtic, aquesta pràctica permetrà obtenir més recursos hídrics en la línia de costa, evitant que una valuosa aigua dolça es perdi per l’abocament al mar. El destí de l’aigua purificada pot ser la recàrrega d’aqüífers, mantenint el bon estat d’aquests dipòsits d’aigua naturals.
No, una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) tan sols aporta el tractament necessari per tal que les aigües residuals provinents de les activitats humanes puguin ser abocades al medi.
Una estació de tractament d’aigua potable (ETAP), en canvi, fa que l’aigua provinent dels embassaments, rius i aqüífers pugui ser apta per l’aprofitament humà. Les ETAP acostumen a tractar l’aigua de la millor qualitat disponible en una determinada zona i, per tant, no tenen la capacitat de convertir en aigua potable recursos de qualitat inferior.
Les estacions de purificació d’aigua (EPA) seran les instal·lacions que es construiran en un horitzó no gaire llunyà i que tindran la capacitat de produir aigua normativament potable a partir de recursos de qualitat inferior, avui en dia desaprofitats.
Una estació de tractament d’aigua potable (ETAP), en canvi, fa que l’aigua provinent dels embassaments, rius i aqüífers pugui ser apta per l’aprofitament humà. Les ETAP acostumen a tractar l’aigua de la millor qualitat disponible en una determinada zona i, per tant, no tenen la capacitat de convertir en aigua potable recursos de qualitat inferior.
Les estacions de purificació d’aigua (EPA) seran les instal·lacions que es construiran en un horitzó no gaire llunyà i que tindran la capacitat de produir aigua normativament potable a partir de recursos de qualitat inferior, avui en dia desaprofitats.
La planta pilot està dimensionada per a produir 6 m3/h d’aigua ultrafiltrada i 4 m3/h a través l’osmosi inversa i resta de tractaments. Aquests volums són petits, però cal tenir en compte que AIGUANEIX és un projecte de demostració i el que compta en aquest estadi inicial és avaluar l’assoliment dels objectius de qualitat de l’aigua produïda.
Encara no s’ha fet una avaluació del potencial de purificació a escala real a la Costa Brava. Per a fer-ho, cal introduir també l’anàlisi de l’estat dels aqüífers locals, però el volum aprofitable representa un percentatge elevat de l’aigua que consumeixen els municipis costaners i que actualment s’aboca al mar.
Encara no s’ha fet una avaluació del potencial de purificació a escala real a la Costa Brava. Per a fer-ho, cal introduir també l’anàlisi de l’estat dels aqüífers locals, però el volum aprofitable representa un percentatge elevat de l’aigua que consumeixen els municipis costaners i que actualment s’aboca al mar.
No, no es beurà l’aigua del clavegueram. El tractament de purificació, que s’afegeix a la depuració biològica i a la pròpia regeneració, assegura que no hi hagi contaminants ni partícules orgàniques a l’aigua i que la qualitat sigui equivalent a la de l’aigua de pluja, superior fins i tot a la que provingui de l’estació potabilitzadora.
El motiu principal pel qual no s’ha fet abans és perquè fins ara no hi ha hagut necessitat. L’avenç del canvi climàtic i les sequeres han mostrat la necessitat de disposar de recursos alternatius i, una vegada esgotats aquells de major qualitat, la societat ha d’aprendre a proveir-se d’aigua de qualitat a partir de fonts fins ara impensables, com les aigües residuals depurades.
La tecnologia i els processos usats en la purificació de l’aigua existeixen de fa temps, són madurs i ben coneguts, però AIGUANEIX és un projecte únic i innovador en la forma de combinar aquestes tecnologies i per la ubicació que se li ha triat.
La tecnologia i els processos usats en la purificació de l’aigua existeixen de fa temps, són madurs i ben coneguts, però AIGUANEIX és un projecte únic i innovador en la forma de combinar aquestes tecnologies i per la ubicació que se li ha triat.
No, la producció a escala real d’aigua purificada servirà per augmentar la garantia d’abastament dels municipis, per tant en seran beneficiàries totes les persones que habitin i transitin per la zona on s’implementin aquest tipus d’instal·lacions.
En el cas de la planta pilot, s’ha triat aquesta ubicació tant per la crítica situació hídrica de l’Alt Empordà i, en concret, dels municipis propers al Cap de Creus, com pels reptes tècnics i de qualitat que presenta l’aigua de l’EDAR de Roses.
En el cas de la planta pilot, s’ha triat aquesta ubicació tant per la crítica situació hídrica de l’Alt Empordà i, en concret, dels municipis propers al Cap de Creus, com pels reptes tècnics i de qualitat que presenta l’aigua de l’EDAR de Roses.
Els aqüífers són formacions subterrànies que acumulen aigua i que poden trobar-se completament sota terra o emergir formant masses d’aigua superficials. Es tracta de dipòsits naturals que representen una font d’aigua molt important que cal conservar per assegurar el subministrament d’aquest recurs a la ciutadania.
Són un compost químic usat habitualment en desinfecció de l’aigua, per exemple a les piscines. En el procés de purificació, permeten eliminar certes substàncies i organismes i en fases posteriors del procés també s’acaben eliminant.
Els biofilms, o biopel·lícules, són comunitats de microorganismes diversos que s’adhereixen a la superfície d’algunes estructures, sobretot en entorns humits o aquosos, i es recobreixen d’una matriu externa que els protegeix. Quan apareixen a les membranes dels processos de tractament d’aigua poden reduir l’eficàcia dels tractaments i fins i tot inutilitzar-les.
L’adsorció i l’absorció són dos processos diferents. L’absorció consisteix en la mescla d’un gas o líquid en un altre, mentre que l’adsorció és el procés pel qual les partícules queden unides a una superfície sòlida, essent-ne un exemple les taques sobre la roba.
En aquest sentit, el carbó actiu té la propietat d’adsorbir els contaminants orgànics, millorant la qualitat de l’aigua que circula a través seu.
En aquest sentit, el carbó actiu té la propietat d’adsorbir els contaminants orgànics, millorant la qualitat de l’aigua que circula a través seu.