L’impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics
Els models que prediuen l’evolució del canvi climàtic són molt clars i força coincidents en un aspecte: el futur estarà marcat per un increment important de les temperatures arreu del planeta, amb diferències entre cada regió.
La tendència al Mediterrani occidental
L’augment sostingut de les temperatures fa anys que es deixa notar. El butlletí del juny del 2025 del Copernicus Climate Change Service assenyala que la temperatura mitjana d’aquell mes a l’Europa occidental va ser 2,81 °C superior a la del període de referència 1991-2020, per la qual cosa es va convertir en el juny més càlid registrat fins ara.
En la mateixa línia, el Servei Meteorològic de Catalunya va publicar el juny del 2025 la Nota d’Estudi – 76 «Anàlisi i context climàtic de la sequera 2021-2024», en què concloïa que «la sequera, un fenomen inherent al clima mediterrani, està experimentant transformacions que apunten a una possible aridificació del territori català. Els episodis recents mostren una intensitat i freqüència inusuals, amb algunes característiques pròpies de les megasequeres».
Agafant aquest escenari tèrmic com a plausible per a la Mediterrània occidental, la sensació de sequedat necessàriament augmentarà, encara que la pluviometria global en terminis llargs pugui ser similar a l’actual. L’augment de l’evaporació directa de l’aigua superficial i de l’evapotranspiració de la vegetació transformarà els paisatges i desplaçarà cap al nord els biomes propis de climes més secs. En resum, perdrem verdor.
Impacte de l’augment de calor sobre l’aigua
L’increment global de temperatura també afectarà directament els ecosistemes aquàtics. Una aigua més càlida accelera les reaccions químiques i biològiques, amb canvis més marcats en la seva qualitat.
Una conseqüència derivada d’aquests canvis seran unes estratificacions més llargues en llacs i embassaments, amb un risc més elevat d’anòxia a les zones més profundes, amb el consegüent empitjorament de la qualitat.
Lògicament, les noves condicions ambientals també alteraran la biodiversitat dels ecosistemes locals i afavoriran les espècies capaces de viure en ambients més càlids i amb més circulació de nutrients, en detriment d’aquelles de sistemes més temperats i amb menys nutrients.
El refugi de les aigües subterrànies
En contraposició, l’impacte sobre les aigües subterrànies hauria de ser molt més baix o pràcticament nul; per tant, és un recurs de gran interès estratègic. Per aquest motiu, des del projecte AIGUANEIX es proposa l’emmagatzematge de l’aigua purificada en els aqüífers, uns reservoris protegits dels efectes de l’escalfament global.
La magnitud i la intensitat del canvi climàtic actual i els pronòstics de la comunitat científica de cara al futur indiquen que les condicions del passat ja han deixat d’existir, almenys en un horitzó d’unes quantes generacions futures.
Això vol dir que les infraestructures d’abastament dissenyades durant el segle xx ja no seran ni adequades ni suficients per afrontar els reptes del segle xxi i que calen noves visions i nous plantejaments, i les idees que sustenten el projecte AIGUANEIX en poden ser una part important.
És hora d’avançar-se als reptes i seguir innovant per fer realitat nous sistemes d’abastament d’aigua que aportin més resiliència a la ciutadania.
El projecte AIGUANEIX proposa l’emmagatzematge de l’aigua purificada en els aqüífers, uns reservoris protegits dels efectes de l’escalfament global
