Entrevista a Jordi Agustí Vergés, Director general de Transició Hídrica de la Generalitat de Catalunya
«El projecte AIGUANEIX representa molt i molt bé el tipus de solucions que necessitem impulsar en el marc de la transició hídrica»
Jordi Agustí Vergés té una àmplia trajectòria professional vinculada a la gestió pública del cicle integral de l’aigua a Catalunya. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en l’àmbit municipal, supramunicipal i autonòmic, entre els quals cal destacar el càrrec de director de l’Agència Catalana de l’Aigua i el de gerent del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona. En l’exercici d’aquests càrrecs ha impulsat projectes estratègics orientats a la resiliència hídrica, la reutilització i la gestió sostenible dels recursos.
Quina avaluació es pot fer de l’episodi de sequera de 2021-2025 en termes d’impacte sobre els sistemes d’abastament, la governança hídrica i la planificació de recursos a Catalunya?
L’episodi de sequera 2021-2025 ha estat, probablement, el més exigent que ha afrontat el sistema hídric català en les darreres dècades. Ha posat a prova la robustesa dels sistemes d’abastament, especialment els més dependents de recursos superficials i d’aqüífers sotmesos a pressió estructural.
Malgrat la severitat de la situació, cal remarcar que el sistema ha resistit relativament bé gràcies a decisions estratègiques que es van adoptar en anys anteriors: el desenvolupament de la dessalinització, la reutilització d’aigua regenerada i la reutilització potable indirecta al riu Llobregat. Aquestes infraestructures, en general, han permès mantenir la garantia de subministrament en escenaris molt complexos.
Tanmateix, la sequera també ha evidenciat que el model hidrològic (instal·lacions i governança) sobre el qual es va dissenyar una gran part del sistema ja no és plenament vigent. En aquest sentit, treballem en un model basat en la diversificació de recursos, la circularitat de l’aigua i una governança més integrada entre les administracions, els operadors i el territori.
En aquest sentit, la sequera no només s’ha de veure com una crisi conjuntural, sinó també com un catalitzador que ha accelerat la presa de decisions estratègiques per adaptar la gestió de l’aigua a les condicions climàtiques del segle xxi.
A partir de l’experiència recent, quins dèficits estructurals o àrees de millora identifiqueu encara en la gestió integral de l’aigua a Catalunya (infraestructures, regulació, reutilització, eficiència i planificació)?
L’experiència recent ens permet identificar diversos àmbits en què encara hi ha marges clars de millora. En primer lloc, cal continuar avançant en la diversificació de fonts de recurs. Tot i els avenços en dessalinització i reutilització, encara hi ha territoris amb una dependència elevada de recursos convencionals que poden resultar vulnerables en períodes prolongats de sequera.
En segon lloc, és necessari reforçar la gestió de la demanda i l’eficiència dels sistemes. Les xarxes d’abastament municipals encara presenten nivells de pèrdues que en alguns casos són significatius, i cal impulsar programes d’inversió sostinguts per millorar la renovació i la modernització de les infraestructures.
També és important avançar en la reutilització avançada de l’aigua, especialment en usos ambientals i de suport als sistemes d’abastament, així com en la recàrrega gestionada d’aqüífers. Aquestes solucions permeten generar nous recursos locals i reforçar la resiliència dels territoris.
Finalment, cal continuar treballant en una planificació hidrològica cada vegada més integrada amb les polítiques públiques de gestió eficient i reforçant la cooperació entre les administracions i els operadors del cicle integral de l’aigua.
Quines són les línies estratègiques prioritàries que està desplegant la Direcció General de Transició Hídrica per avançar cap a un model resilient, descarbonitzat i adaptat al canvi climàtic?
La Direcció General de Transició Hídrica està treballant en una estratègia basada en tres grans eixos. El primer és la seguretat hídrica, que implica augmentar la disponibilitat de recursos mitjançant noves fonts no convencionals, com la dessalinització, la reutilització avançada i la generació de recursos locals mitjançant solucions circulars.
El segon és la resiliència territorial, amb una aposta clara per sistemes descentralitzats que permetin reduir la vulnerabilitat dels municipis davant episodis extrems. En aquest àmbit, la recuperació i la gestió activa dels aqüífers exerceix un paper fonamental.
El tercer eix és la descarbonització del cicle de l’aigua. La producció i el transport d’aigua comporten un consum energètic important, i per això s’ha d’impulsar la integració d’energies renovables, l’optimització energètica de les infraestructures i la digitalització dels sistemes de gestió.
En conjunt, aquestes línies configuren un model que combina seguretat d’abastament, sostenibilitat ambiental i eficiència energètica, alineat amb els objectius d’adaptació al canvi climàtic.
Com s’integra el projecte AIGUANEIX dins l’estratègia de transició hídrica, especialment en relació amb la purificació avançada, la reutilització indirecta i la recàrrega gestionada d’aqüífers?
El projecte AIGUANEIX representa molt i molt bé el tipus de solucions que necessitem impulsar en el marc de la transició hídrica. Aquest projecte innovador desenvolupat a Roses, que explora la possibilitat de convertir l’aigua regenerada procedent de depuradores en un nou recurs hídric d’alta qualitat, permet transformar un flux que tradicionalment es considerava un abocament en un recurs estratègic dins d’un model d’aigua circular.
Des d’una perspectiva de política pública, AIGUANEIX és especialment rellevant perquè integra tres conceptes clau: la reutilització potable indirecta, la recàrrega gestionada d’aqüífers i la generació de recursos locals d’abastament. Aquest tipus de solucions contribueixen a reduir la pressió sobre els aqüífers costaners i a prevenir fenòmens com la intrusió salina, alhora que reforcen la garantia d’abastament en territoris especialment sensibles a la variabilitat climàtica.
Per a mi, a més, és un projecte especialment significatiu, perquè s’inscriu en una trajectòria de molts anys de treball del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona en l’àmbit de la reutilització i la innovació en el cicle de l’aigua. En la meva etapa anterior al Consorci, vaig tenir la sort de poder impulsar diverses línies de treball en aquesta direcció, i AIGUANEIX —concebut a partir de l’excel·lent visió tècnica de Lluís Sala i desenvolupat gràcies al treball col·lectiu de molts professionals— és una bona mostra de com la innovació aplicada pot contribuir a construir els sistemes hídrics del futur.
«L’episodi de sequera de 2021-2025 ha posat a prova la robustesa dels sistemes d’abastament, especialment els més dependents de recursos superficials i d’aqüífers sotmesos a pressió estructural»
