La qualitat de l’aigua: un repte de precisió i responsabilitat
Quan parlem de qualitat de l’aigua, sovint ens referim a si és potable o no. Però aquest concepte és molt més complex del que podria semblar d’entrada. La qualitat de l’aigua per al consum humà es mesura mitjançant paràmetres físics, químics i biològics, recollits a la normativa vigent (el Reial decret 3/2023, de 10 de gener), que estableix els valors màxims permesos, la sensibilitat analítica requerida i la precisió de la quantificació.
Una mirada als paràmetres físics
Els paràmetres físics inclouen la temperatura, la terbolesa, el color i la conductivitat elèctrica (indicadora de la salinitat). També s’hi afegeixen mesures com la transmitància i l’absorbància, que reflecteixen la capacitat de l’aigua de deixar passar o absorbir la llum ultraviolada. Com més llum travessa la mostra, més pura es considera l’aigua.
L’univers químic de l’aigua
Els paràmetres químics avaluen la presència i la concentració de substàncies dissoltes. Entre els més rellevants hi ha:
Sals dissoltes: Ions com el sodi, el calci, el magnesi o el potassi (cations), i clorurs, bicarbonats, nitrats o sulfats (anions).
Radionúclids: La normativa exigeix la quantificació de radioactivitat mitjançant paràmetres com l’activitat alfa i beta, el triti, el radó i la dosi indicativa.
Substàncies d’origen natural o metabòlic: En aigües superficials poden aparèixer àcids húmics i fúlvics, clorofil·la, toxines algals o restes d’hormones provinents de les aigües residuals.
Contaminants de síntesi: Una àmplia gamma de compostos industrials, com biocides, dissolvents o fàrmacs. Destaquen les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFA), conegudes com a contaminants eterns per la seva persistència en el medi ambient.
Els indicadors biològics
Els paràmetres biològics se centren en la detecció de microorganismes que poden provocar malalties. S’utilitzen indicadors microbiològics, especialment els que revelen contaminació fecal. Aquests microorganismes han d’estar absents en almenys 100 mil·lilitres d’aigua. La normativa actual hi inclou bacteris (com coliformes o enterococs), però també virus (colífags somàtics) i protozous (com Cryptosporidium).
La revolució analítica
Des dels anys seixanta, l’avenç de la química analítica ha estat espectacular. Segons el Dr. Rhodes Trussell, la precisió de les tècniques analítiques ha augmentat tres ordres de magnitud cada vint anys (Trussell, 2023). Això significa que s’ha passat de detectar substàncies en mil·ligrams per litre a nanograms per litre: un increment de la resolució d’un milió de vegades.
Com és d’extrema aquesta precisió?
Per detectar 1 nanogram per litre (ng/l) de sucre en aigua, hauríem de dissoldre un sobre de sucre de 8 grams en 8.000 milions de litres d’aigua. Això equival a omplir un camp de futbol amb una columna d’aigua de 1.000 metres d’altitud.
Aquesta sensibilitat ha forçat a revisar constantment els llindars considerats segurs per a la salut humana, especialment perquè per a moltes substàncies encara es desconeix el nivell d’afectació tòxica o d’exposició temporal.
Cap a una purificació indispensable
En un context de pressió demogràfica, canvi climàtic i empitjorament de la qualitat de les fonts d’abastament, la normativa cada cop exigeix aigües més pures, la qual cosa incrementa la complexitat del tractament i la gestió dels residus generats. Les substàncies eliminades sovint tornen al medi, fet que complica la potabilització per als sistemes que capten aigües avall.
Davant d’aquest repte, la purificació es perfila com una solució clau. Instal·lacions com les ETAP d’Abrera i Sant Joan Despí, que abasteixen una gran part de l’àrea metropolitana de Barcelona, ja utilitzen tecnologies avançades per tractar aigües superficials amb una alta proporció d’efluents depurats, especialment en situacions de sequera.
La incorporació de sistemes de purificació i de monitoratge en temps real en el cicle de l’aigua no només assegura el compliment normatiu, sinó que també permet recuperar recursos com les aigües regenerades. Aquest enfocament serà imprescindible per garantir l’abastament en un segle XXI marcat per la incertesa hidrològica.
La incorporació de sistemes de purificació i de monitoratge en temps real assegura el compliment normatiu i permet recuperar recursos com les aigües regenerades.
