Entrevista a Nacho Guilera, geògraf i expert en estudis territorials i urbans
«Paradoxalment, ja veiem com al Mediterrani el gran risc és l’escassetat del recurs hídric a causa de sequeres intenses combinades amb episodis torrencials i inundacions»
Els més de vint anys d’experiència en la consultoria ambiental, han portat Guilera a dirigir els serveis de consultoria d’Anthesis Espanya.
Guilera és geògraf de formació i té un màster en Estudis Territorials i Urbans. La seva experiència se centra en la integració de criteris de sostenibilitat ambiental en el disseny de l’espai públic i en el desenvolupament urbà i territorial.
Quins reptes tenim davant del canvi climàtic?
Sensibilització i conscienciació. Les conseqüències del canvi climàtic estan àmpliament demostrades, però manca la consciència dels perills als quals ens enfrontem. També és rellevant la gestió de l’emergència pel que fa a la planificació i gestió territorial i d’infraestructures (com pot ser el projecte AIGUANEIX), sistemes i protocols d’avís i alarma, plans d’emergència, etc.
Quins riscos suposa el canvi climàtic per a la gestió de l’aigua?
A la Mediterrània els grans riscos són els períodes de sequera cada vegada més recurrents i intensos, combinats amb episodis torrencials i inundacions, com el que malauradament es va viure a València. En zones litorals, l’impacte de l’augment del nivell del mar sobre les poblacions i les activitats econòmiques que s’hi porten a terme pot ser molt gran.
L’impacte per a la nostra salut serà cada cop més gran?
Si no combatim l’escalfament global i no plantegem canvis estructurals i estratègics en la gestió de l’aigua, aquests riscos aniran a més. Les sequeres i els períodes d’inundació afectaran la disponibilitat d’aliments i el risc de transmissió de malalties causades per l’aigua. En el nostre entorn més immediat, hi haurà un augment d’afectacions personals derivades dels episodis torrencials.
Què cal fer per millorar l’adaptació i la resiliència?
Cal implementar una gestió integral del cicle de l’aigua, assumint que serà un recurs cada cop més escàs i que ha de tenir en compte la gestió de les emergències derivades dels impactes inevitables. Caldrà millorar dràsticament l’eficiència en usos intensius de l’aigua (agrícoles, urbans, de lleure) per protegir la quantitat i la qualitat de l’aigua en els aqüífers i els ecosistemes aquàtics. També cal implementar mesures de flexibilitat en l’ús de l’aigua per ajustar-se a noves situacions i adaptar activitats econòmiques a la nova realitat de l’escassetat d’aigua. És indispensable activar protocols d’emergència efectius per minimitzar els danys, especialment en vides humanes.
Com hem d’adaptar els nostres municipis?
Amb planificació i una gestió correcta. Cal treballar localment assumint que aquest recurs serà més escàs, i col·laborar amb el marc autonòmic i estatal en estratègies de reducció de consum, millora de l’eficiència i garantia de l’abastament.
També cal millorar la planificació urbana i territorial per adaptar els nostres municipis als riscos principals, ja que més de set-centes mil persones viuen en zones inundables (segons dades del Govern de Catalunya), fet que obliga a repensar el model de creixement i els procediments d’emergència per garantir la seguretat i augmentar la consciència del risc. A més, cal augmentar la coordinació entre municipis i organismes supramunicipals per fer front al problema de manera efectiva i real.
«Cal fer una gestió integral del cicle de l’aigua,un recurs cada cop més escàs, i tenir en compte la gestió de les emergències»
