Entrevista a Alfredo Pérez, físic i expert en hidrologia subterrània
«La gestió de l’aigua s’hauria d’afrontar com un repte de país, promovent la col·laboració i la confiança entre el món científic, les institucions i els gestors»
Alfredo Pérez és físic de formació i doctor en hidrogeologia, especialitzat en rebliment en instal·lacions de recàrrega gestionada d’aqüífers.
Amb més de vint anys d’experiència en el sector de l’aigua, Alfredo Pérez és membre de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) des que es va crear i, actualment, és responsable de la Unitat Tècnica del Departament de Concessions, a l’Àrea d’Abastament d’Aigua, on treballa per a la gestió sostenible dels recursos hídrics a Catalunya.
Quin és l’estat actual dels aqüífers a Catalunya?
Al districte de conca fluvial de Catalunya, on l’ACA té competències plenes, la tendència general no és positiva. En cadascuna de les tres revisions sexennals de la planificació dutes a terme, s’ha constatat un increment del nombre de masses d’aigua subterrània en mal estat quantitatiu. A més, moltes d’aquestes masses presenten un excés de nitrats, problema que se suma a la salinització per intrusió marina i a la presència de contaminants emergents.
Quina normativa hi ha per a la recàrrega d’aqüífers?
Durant anys, la normativa sobre la recàrrega d’aqüífers ha estat poc favorable. Tanmateix, l’actualització recent del Reglament del domini públic hidràulic estatal ha deixat de considerar aquestes accions com a abocaments. I el nou Reglament estatal de reutilització estableix que la recàrrega artificial d’aqüífers amb aigua regenerada no es considera un ús, sinó una destinació ambiental.
Quins són els reptes principals que afronta la societat en la implementació de projectes de reutilització d’aigua per a la recàrrega d’aqüífers?
El repte principal és el control dels abocaments, ja que les estacions depuradores no són instal·lacions dissenyades per eliminar ni la salinitat ni compostos farmacèutics, plaguicides o químics industrials. A més, cal implementar sistemes de regeneració que millorin la qualitat de l’aigua, combinant sistemes tecnificats amb solucions basades en la natura.
Podeu compartir algun exemple de projecte reeixit de recàrrega d’aqüífers a Catalunya en el qual hàgiu participat?
Catalunya és capdavantera en matèria d’aigües, i la recàrrega d’aqüífers no n’és una excepció. Per exemple, Aigües de Barcelona va implementar el segon sistema de «pous duals» d’injecció i extracció a escala mundial, a finals de la dècada de 1960, al Baix Llobregat.
També cal destacar el projecte DEMOWARE: infiltració d’aigua regenerada en basses al Port de la Selva; el projecte DESSIN: canvi d’origen de l’aigua injectada en un dels antics pous duals d’Aigües de Barcelona al Baix Llobregat; la reutilització d’aigua regenerada del Prat de Llobregat a les basses de l’ACA a Sant Vicenç dels Horts, o l’actuació del Consell Comarcal del Baix Camp i COMAIGUA amb aigua depurada de l’EDAR de Cambrils per provar l’eficàcia de les barreres reactives en l’eliminació de contaminants.
Si la gestió circular de l’aigua és una necessitat de futur, quin paper ha de tenir la divulgació a la ciutadania?
La divulgació ha de començar a l’educació bàsica, tant a primària com a secundària. És clau que les noves generacions valorin el luxe que representa tenir aigua a l’aixeta o llum prement un interruptor, i que pensin què passaria si això deixés de ser tan fàcil.
Quin paper exerceixen les institucions acadèmiques i la recerca en el desenvolupament de polítiques efectives de gestió de l’aigua?
El seu paper és clau, però encara insuficient. Cal més implicació dels experts i una connexió més bona amb l’Administració. La gestió de l’aigua s’hauria d’afrontar com un repte de país, promovent la col·laboració i la confiança entre el món científic, les institucions i els gestors.
«Catalunya és capdavantera en matèria d’aigües, i la recàrrega d’aqüífers no n’és una excepció»
